vivir-en-diferido.blogspot.com
Viviendo en diferido: Rareses. Capítol 2: Síndrome de Capgras o Síndrome del doble o de l'impostor
http://vivir-en-diferido.blogspot.com/2011/02/rareses-capitol-2-sindrome-de-capgras-o.html
Domingo, 27 de febrero de 2011. Rareses. Capítol 2: Síndrome de Capgras o Síndrome del doble o de l'impostor. El síndrome de Capgras és un trastorn en que el malalt creu que els seus coneguts, en especial la seva parella o un familiar molt proper, han estat substituïts per actors o impostors que tenen la mateixa aparença . Aquest síndrome psicòtic és comú en pacients amb esquizofrènia encara que també s’ha observat després de certes lesions cerebrals o en determinats casos de demència. Mola, merci x la i...
vivir-en-diferido.blogspot.com
Viviendo en diferido: B / N
http://vivir-en-diferido.blogspot.com/2011/05/b-n.html
Martes, 31 de mayo de 2011. 8220;Disfrutamos del calor porque hemos sentido el frio.Valoramos la luz porque conocemos la oscuridad. Y comprendemos la felicidad porque hemos conocido la tristeza”. 1 de junio de 2011, 1:46. Res més cert. Però és fotut haver de saber que són les coses dolentes per valorar les bones, a vegades molaria ser una pedra neutra i au u u. Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom). Jo mateixa, o almenys la persona que veig al mirall. Ver todo mi perfil. Em podeu trobar a:.
vivir-en-diferido.blogspot.com
Viviendo en diferido: Ara mateix
http://vivir-en-diferido.blogspot.com/2011/05/ara-mateix.html
Jueves, 26 de mayo de 2011. Ho sents tu també? Tot s’enlaira de nou i una força desconeguda t’empeny cap endavant! Un canvi de rumb inesperat, un nou vent que t’incita a creure que tot és possible. Amunt! Aixeca’t, alça el vol! Ets tu i no un altre qui pot canviar les coses que t’envolten! Ets tu qui pots aconseguir allò que desitges si lluites! Com una nova dosi d’aire fresc. Tot és nou. Així és com em fas sentir. El que tenim i prou: l'espai d'història. Concreta que ens pertoca, i un minúscul. Lenguara...
vivir-en-diferido.blogspot.com
Viviendo en diferido: Fotografia (tercera part)
http://vivir-en-diferido.blogspot.com/2011/04/fotografia-tercera-part.html
Domingo, 3 de abril de 2011. Primer post: http:/ vivir-en-diferido.blogspot.com/2010/05/fotografia-primera-part.html. Segon post: http:/ vivir-en-diferido.blogspot.com/2010/07/fotografia-segona-part.html. Recordo la manera de puntuar: Es puntuen 3 fotografies amb puntuacions de 2, 5 i 10. Si algú posa més d'una puntuació agafaré la primera per a calcular la puntuació final. Els criteris per a puntuar són lliures: moment que simbolitza la fotografia, bellesa, composició, impacte social, històric, etc.
vivir-en-diferido.blogspot.com
Viviendo en diferido: Bon Nadal!
http://vivir-en-diferido.blogspot.com/2011/12/bon-nadal.html
Sábado, 24 de diciembre de 2011. 26 de enero de 2012, 11:07. No havia vist aquesta entrada! Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom). Jo mateixa, o almenys la persona que veig al mirall. Ver todo mi perfil. Em podeu trobar a:. Alló que va quedar enrere. Alló que va quedar enrere. Gent que passa per aquí de tant en tant:. Todos conocemos a Demian. Let the sky fall. Make them wonder why you're still similing. Un món per pintar. Avui fa quatre anys. Cròniques des de Leipzig. Cunit vs Nueva York.
pantomime90.blogspot.com
The big pantomime: de febrer 2013
http://pantomime90.blogspot.com/2013_02_01_archive.html
Just a drop of water in an endless sea. Oda a la vida. No te quedes inmóvil. Al borde del camino. No congeles el júbilo. No quieras con desgana. No te salves ahora. No te llenes de calma. No reserves del mundo. Sólo un rincón tranquilo. No dejes caer los párpados. No te quedes sin labios. No te duermas sin sueño. No te pienses sin sangre. No te juzgues sin tiempo. Mario Benedetti - No te salves. Subscriure's a: Missatges (Atom). Per què aquest nom? Algú que diu ser jo. Visualitza el meu perfil complet.
pantomime90.blogspot.com
The big pantomime: de desembre 2014
http://pantomime90.blogspot.com/2014_12_01_archive.html
Just a drop of water in an endless sea. Tras las rejas y los los libros, tras los árboles nuevos, veo a escondidas los mismos miedos, pintados de otro color, con cara de inocencia. Veo teñidos de blanco sueños que con el tiempo se han manchado, veo líneas sin escribir, parecidas a las que ahora faltan. Subscriure's a: Missatges (Atom). Pretén ser un blog de pensaments, textos, poesia, música i qualsevol anada d'olla que sorgeixi. Per què aquest nom? Algú que diu ser jo. Visualitza el meu perfil complet.
pantomime90.blogspot.com
The big pantomime: de març 2013
http://pantomime90.blogspot.com/2013_03_01_archive.html
Just a drop of water in an endless sea. Res resta quiet,. Quietud en remar,. Riure, restar callat. Prem fort l'impuls,. Creure cau en desús,. Prendre el camí obtús. M'aferro a l'aire dens. Del romandre quiet,. Que forja el meu ens. M’enfonso en l’hivern,. Cec és el verb punyent,. Sec a l'esquena del meu seny. Tranquil el record ferm. Que el present trenca,. Recordo el tranquil fer. Però dins la cova. El silenci no es corromp. Perdo la por d'esperar. Subscriure's a: Missatges (Atom). Per què aquest nom?
pantomime90.blogspot.com
The big pantomime: d’abril 2013
http://pantomime90.blogspot.com/2013_04_01_archive.html
Just a drop of water in an endless sea. Me tocó el alma. Y me sentí feliz,. Me sentí débil,. Me sentí todas aquellas cosas insensibles,. Me sentí al otro lado del mundo. Me sentí, al fin, comprendida. Me sentí lejos,. Me sentí cerca,. Me sentí sin sentir. Me sentí hoy,. Me sentí nunca,. Me sentí quizás mañana. Me sentí tal vez en otra vida,. Me sentí un ave sin rumbo. Me sentí llena,. Me sentí sola,. Me sentí así es más fácil. Me sentí el futuro me queda grande,. Me sentí el presente se hace tarde. El vi...
pantomime90.blogspot.com
The big pantomime: Ez zara
http://pantomime90.blogspot.com/2014/05/ez-zara.html
Just a drop of water in an endless sea. Ez zara gaueko izar bakarra. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Pretén ser un blog de pensaments, textos, poesia, música i qualsevol anada d'olla que sorgeixi. Per què aquest nom? Perquè el món és com un gran teatre on la majoria de gent es posa la careta que necessita en cada moment per aconseguir els seus propòsits. I al final tot plegat resulta ser una gran pantomima on costa trobar en qui o en què confiar.
