rovirasounds.blogspot.com
El Silenci: Màscares
http://rovirasounds.blogspot.com/2013/05/mascares.html
Un estudi d'una universitat alemanya diu que el Facebook i les xarxes socials promouen l'enveja entre tots aquells que les fan servir. L'estudi assegura que el fet de veure que als nostres amics els va tan bé i que són tan feliços ens fa infeliços a nosaltres. Potser per això la informació que compartim està més manipulada que mai. Sí, clar, però si vius a Londres no és fàcil abraçar-te cada dia. 8:18 a. m. Tothom ho veu que el que has de fer és tornar a Barcelona, que tenyorem! 8:19 a. m.
rovirasounds.blogspot.com
El Silenci: de maig 2013
http://rovirasounds.blogspot.com/2013_05_01_archive.html
Un estudi d'una universitat alemanya diu que el Facebook i les xarxes socials promouen l'enveja entre tots aquells que les fan servir. L'estudi assegura que el fet de veure que als nostres amics els va tan bé i que són tan feliços ens fa infeliços a nosaltres. Potser per això la informació que compartim està més manipulada que mai. Subscriure's a: Missatges (Atom). A la vora del foc. Bloc de la Minerva. La Biblioteca de la Roser.
rovirasounds.blogspot.com
El Silenci: de setembre 2014
http://rovirasounds.blogspot.com/2014_09_01_archive.html
Últimament tinc un somni recurrent: marxo de viatge i no tinc la maleta llesta o he de tornar d'un viatge i no trobo el que m'havia endut. Bé, per a mi és més aviat un malson. Alguns d'ells creixen odiant el país on han nascut, no pas per elecció sinó per inducció. Un país on els seus progenitors, per altra banda, han cregut que tindrien un futur millor, més oportunitats, més prosperitat. Subscriure's a: Missatges (Atom). A la vora del foc. Bloc de la Minerva. La Biblioteca de la Roser.
rovirasounds.blogspot.com
El Silenci: d’octubre 2012
http://rovirasounds.blogspot.com/2012_10_01_archive.html
Se'l veu gran,cansat, amb els ulls petits i el mateix pentinat de fa 30 anys que el fa inconfusible. Sentir en concert a Raimon a Londres és una d'aquelles coses que només passen un cop a la vida,una d'aquelles coses que no et pots deixar perdre. Un Raimon que ens diu que no hem de tenir por de dir No, que això no és el que volem. Un Raimon que ens diu que cal seguir lluitant, malgrat tot. Un any i 6 dies. Sec al balcó de casa meva, avui ha sortit el sol i fa un dia fantàstic. Un any i 6 dies.
rovirasounds.blogspot.com
El Silenci: d’abril 2011
http://rovirasounds.blogspot.com/2011_04_01_archive.html
I és aquí, un dissabte al matí qualsevol, prenent un cafènllet-biquini-aiguanatural mentre llegeixo una revista, quan em sento millor que mai. Veig la Sagrada Família, les obres, els cotxes i els busos que passen aliens al meu petit moment de felicitat. Sembla que l'estiu és a tocar, samarretes de tirants, crema solar i pantalons curts. Els llargs matins a la platja i les llargues vesprades en alguna terrasseta de Gràcia. Aprofitem ara que podem, gaudim del bon temps i posem-nos ben morenes.
rovirasounds.blogspot.com
El Silenci: de gener 2014
http://rovirasounds.blogspot.com/2014_01_01_archive.html
La meva vella amiga. Avui és un dia fosc. Busco la llum enmig de la negror però no la trobo. Busco un camí, una senyal, una espurna, una idea, però aquesta espessa boira ho cobreix tot, és la meva vella amiga: la por. La por a no complir les expectatives, tant les que crec que els altres tenen de mi com les que jo mateixa m'he marcat. La por a no donar la talla, a no ser prou, a no fer prou. La por a decepcionar aquells que m'estimen i creuen en mi. Et pensaves que ja t'havies lliurat de mi?
rovirasounds.blogspot.com
El Silenci: de juny 2012
http://rovirasounds.blogspot.com/2012_06_01_archive.html
Sec a l'últim pis d'un M&S de Oxford Streeet. Tot i ser un un país llunyà no he canviat massa de costums. Un dels que encara conservo és el de seure en un cafè i escriure. Val a dir que mai surto de casa sense una llibreteta(*) i un bolígraf, per mi és bàsic i imprescindible. I és que de tant en tant necessito seure en un cafè i escriure. Ho trobo, fins i tot, terapèutic. M'ajuda a posar les idees en ordre, a entendre'm una mica més, a endreçar tot el batibull de coses que em passen pel cap.
rovirasounds.blogspot.com
El Silenci: Un any i 6 dies
http://rovirasounds.blogspot.com/2012/10/un-any-i-6-dies.html
Un any i 6 dies. Sec al balcó de casa meva, avui ha sortit el sol i fa un dia fantàstic. Ha passat una setmana des de que la vaig comprar i la meva planta encara sobreviu. Però de vegades l'enyor s'apodera de mi i he de reprimir les ganes de llençar la tovallola i pujar al primer avió destí BCN. Ningú va dir que fós fàcil, això ja ho sé. I també sabia que hi hauria moments com aquests. Només cal seguir endavant, malgrat tot, seguir lluitant. Publica un comentari a l'entrada. Un any i 6 dies.
rovirasounds.blogspot.com
El Silenci: de maig 2011
http://rovirasounds.blogspot.com/2011_05_01_archive.html
El km12 de la C63. Al km 12 de la C63 hi ha un cartell que ho indica. Al costat del cartell una porta. Darrera la porta un jardí i una piscina. Una mica més enllà un garatge, i al capdamunt d'unes escales, una casa. És la casa dels meus avis materns, tot i que va acabar essent la casa de la meva àvia. L'àvia més guapa, més dolça i més bona de totes. Com que va ser mare de molt jove també va ser una àvia molt jove, és per això que la vaig poder difrutar durant molts anys. Tothom sap que els avis marxen, n...