animaalada.blogspot.com
Ànima Alada: de febrer 2010
http://animaalada.blogspot.com/2010_02_01_archive.html
Dimarts, 23 de febrer de 2010. Tranquil·la, sóc capaç d'entendre-ho. Necessites destacar? Endavant. No seré pas jo qui et prengui el protagonisme. No et faran més falta els cops de colze. Ja veig que això et desconcerta. Sóc així. Via lliure. És que a mi, això d'escalar posicions no m'ha semblat mai massa interessant, i penjar-me medalles tampoc acaba d'anar amb mi. Però és que cadascú és com és, i qui sóc jo per a impedir-t'ho? Etiquetes de comentaris: Terrenal. Subscriure's a: Missatges (Atom).
animaalada.blogspot.com
Ànima Alada: de desembre 2013
http://animaalada.blogspot.com/2013_12_01_archive.html
Dissabte, 21 de desembre de 2013. Quan el cos no acompanya al cap. Quan el cos no acompanya al cap sempre estàs cansat. Quan el cos no acompanya al cap saps que no ets una ajuda. Quan el cos no acompanya al cap tot et ve gran. Quan el cos no acompanya al cap et sents inútil. Quan el cos no acompanya al cap et veus incapaç. Quan el cos no acompanya al cap no goses a queixar-te més. Quan el cos no acompanya al cap pateixes pels que et fan costat. Subscriure's a: Missatges (Atom). Tard, sempre és tard.
animaalada.blogspot.com
Ànima Alada: de juliol 2013
http://animaalada.blogspot.com/2013_07_01_archive.html
Dijous, 25 de juliol de 2013. La primera vegada que vaig descobrir les tires còmiques/crítiques de Mafalda debia tenir uns vuit anys. Va ser en un calendari de sobretaula que li havien regalat a ma germana. Ella, ordenada que és, el va deixar allà, sobre la taula, que com diu el seu nom és on li tocava estar. Però no li feia cap mena de cas. Etiquetes de comentaris: Sol lluent. Dimarts, 23 de juliol de 2013. Etiquetes de comentaris: Sol lluent. Dijous, 18 de juliol de 2013. Tinc dues manies molt grans:.
petjadesquenosesborren.blogspot.com
Petjades que no s'esborren: Voler és sempre poder?
http://petjadesquenosesborren.blogspot.com/2007/10/voler-s-sempre-poder.html
Voler és sempre poder? Boirot de la Petjada. Labels: Reflexions en veu alta. La meva capacitat de raonament no m'ha deixat entreveure de què coi parleu! Sí, em faig gran i encara tinc son . apa, bon dia . salut. Miércoles, octubre 31, 2007 7:46:00 a. m. A vegades, per més esforç i suor que s'hi posi la cosa no surt fluida com un riu o un petó en temperatura d'amor. Bona castanyada, petjada. Miércoles, octubre 31, 2007 5:43:00 p. m. Jueves, noviembre 01, 2007 11:01:00 a. m. De qui són aquests peus?
petjadesquenosesborren.blogspot.com
Petjades que no s'esborren: T'importa el meu color?
http://petjadesquenosesborren.blogspot.com/2007/10/timporta-el-meu-color.html
T'importa el meu color? Si la nostra ànima es posa les pintures de guerra, aquella lluita que cal combatre amb paraules educades, respecte, seny, tolerància, unió i saviesa, potser algun dia, la victòria sigui d'aquells que volem que un món millor no sigui una utopia. Boirot de la Petjada. Labels: Reflexions en veu alta. Ànima pintada i destral ben amunt. Viernes, octubre 26, 2007 2:39:00 p. m. M'ha encantat el que has escrit! Viernes, octubre 26, 2007 3:46:00 p. m. Sí, molt . salut. Ver todo mi perfil.
petjadesquenosesborren.blogspot.com
Petjades que no s'esborren: Shhh...
http://petjadesquenosesborren.blogspot.com/2007/11/shhh.html
Res més a dir. Boirot de la Petjada. Labels: Reflexions en veu alta. Jueves, noviembre 01, 2007 12:27:00 p. m. Què bonic potser el silenci, a vegades. Jueves, noviembre 01, 2007 2:49:00 p. m. De vegades el silenci és la millor de les paraules. Jueves, noviembre 01, 2007 6:08:00 p. m. Sí, però també pot ser incòmode. Jueves, noviembre 01, 2007 6:52:00 p. m. Aixi sigui . salut. Viernes, noviembre 02, 2007 8:33:00 a. m. Però això què vol dir exactament? No penses pas deixar-no, oi? De qui són aquests peus?
petjadesquenosesborren.blogspot.com
Petjades que no s'esborren: noviembre 2007
http://petjadesquenosesborren.blogspot.com/2007_11_01_archive.html
D'un temps cap aquí, però, els meus dits han deixat de poder plasmar la dansa entre la racionalitat i la irracionalitat, ulls que, sense mala fe, sé que llegeixen amb coneixement de causa, capaços de jutjar o analitzar (amb raó o sense) qualsevol paraula escrita. Em sap greu, em sap greu no sentir-me capaç d'escriure més aquí, em sap greu decepcionar-vos, em sap greu si algú s'ofèn, em sap greu que em sàpiga greu. Un petó molt fort, si les petjades s'enlairen, busqueu-les volant al cel. Res més a dir.
petjadesquenosesborren.blogspot.com
Petjades que no s'esborren: Let's play the smiling game
http://petjadesquenosesborren.blogspot.com/2007/10/lets-play-smiling-game.html
Let's play the smiling game. M'agrada remenar el cul amb el Hokey-Pokey, no tinc ni mica de vergonya fent carotes quan explico històries, no m'importa parlar amb el titella mentre em miren expectants, la meva veu destaca per volum damunt de les altres cantant cançons, poso expressió de "què valent/a ets" quan m'ensenyen els mals, ric amb les cares de satisfacció dels meus companys de joc. Doncs sí, què coi? Boirot de la Petjada. Lunes, octubre 22, 2007 10:51:00 p. m. I tant que val la pena! És el privile...
