ressenyamlavida.blogspot.com
RESSENYA'M LA VIDA: d’octubre 2011
http://ressenyamlavida.blogspot.com/2011_10_01_archive.html
Dijous, 6 d’octubre de 2011. Dins el feliç món dels que fan veure que són feliços. L'altre dia vaig trencar de la rutina universitaria per anar d'excursió a Montserrat, encara millor, em pagaven 70 euros per acompanyar als xavals a qui faig de monitor de menjador a caminar pel Santuari. Com acostumo a ser, vaig pintar-me una història de com anirien les coses, no podia estar més lluny de la realitat. Hay que ver cómo la xupa.". Al arribar el bus ens deixa el pàrquing, allà esmorzem. Això ho dic per fe...
ressenyamlavida.blogspot.com
RESSENYA'M LA VIDA: d’abril 2012
http://ressenyamlavida.blogspot.com/2012_04_01_archive.html
Dilluns, 9 d’abril de 2012. Somni d'una nit de finals d'hivern. Passegem pel trencaones d'una platja de roques grans, a pocs metres d'una línia de cases blanques. M'acompanya un nen petit, de no més de quatre o cinc anys, de mirada alegre, galtes grosses i cabells rinxolats. De fet no m'acompanya, el segueixo. El nen petit va a pinyó fix, enfilant-se sobre les roques, immenses per ell. Escales molt bé" li dic jo somrient. Ell em mira burleta i riu. A mi m'agrada molt escalar muntanyes" li insisteixo.
malutet.blogspot.com
My road to Zion: Trobant Similirituts
http://malutet.blogspot.com/2008/04/despres-duna-setmana-santa-la-four.html
My road to Zion. Most sports require only one ball, this one require's two of them. Domingo, 6 de abril de 2008. Despres d'una setmana santa a la "The Four Corners Area", i de contemplar grans parets, cracks, xemeneixes etc, vaig comencar a pensar amb tot el que tenim a casa, a Catalunya. Montserrat, el Montsec, Siurana, Gelida, els Piris, i no acabaria mai. Pero clar, ells tambe tenen els seus llocs. Yosemite, Squamish (Canada), Indian. Creek, Zion, Gunks i tampoc acabaria. Spider Rock, al mig. Pero el ...
ressenyamlavida.blogspot.com
RESSENYA'M LA VIDA: de juliol 2012
http://ressenyamlavida.blogspot.com/2012_07_01_archive.html
Dijous, 19 de juliol de 2012. Si no hagués passat res. Si no hagués passat res, avui hagués estat un dia qualsevol. El Sol s'hagués aixecat per l'Est i es pondria per l'Oest. Faria bon temps, o potser no. Potser a mitja tarda cauria un tempesta d'estiu que agafaria a tothom desprevingut i moll de cap a peus, o potser no. Si no hagués passat res, tu faries 27 anys. Si no hagués passat res, jo no faria hipòtesis del que podria passar. Però sí que ha passat i no podem fer-hi res. La parca se't va endur ...
ressenyamlavida.blogspot.com
RESSENYA'M LA VIDA: Si no hagués passat res
http://ressenyamlavida.blogspot.com/2012/07/si-no-hagues-passat-res.html
Dijous, 19 de juliol de 2012. Si no hagués passat res. Si no hagués passat res, avui hagués estat un dia qualsevol. El Sol s'hagués aixecat per l'Est i es pondria per l'Oest. Faria bon temps, o potser no. Potser a mitja tarda cauria un tempesta d'estiu que agafaria a tothom desprevingut i moll de cap a peus, o potser no. Si no hagués passat res, tu faries 27 anys. Si no hagués passat res, jo no faria hipòtesis del que podria passar. Però sí que ha passat i no podem fer-hi res. La parca se't va endur ...
ressenyamlavida.blogspot.com
RESSENYA'M LA VIDA: de novembre 2012
http://ressenyamlavida.blogspot.com/2012_11_01_archive.html
Dimarts, 13 de novembre de 2012. ELLOS DICEN MIERDA, NOSOTROS AMÉN. Sempre he volgut escriure un post amb un títol poètic que sigui el nom d'alguna cançó d'algun grup de música referent a l'història de la música. Aquest títol em sembla prou pertinent, tan per la cançó com per com de fàcil és aplicar-la al context actual. Suposo que haureu vist, si no ho haveu. Vist teniu un problema, com en qüestió de pocs mesos la paraula indepenència. S'utilitza gairebé més que la conjunció i,. Oix, que per fi passarà!
ressenyamlavida.blogspot.com
RESSENYA'M LA VIDA: Quan toca dir prou
http://ressenyamlavida.blogspot.com/2013/03/quan-toca-dir-prou.html
Diumenge, 17 de març de 2013. Quan toca dir prou. Va fer un pas i després un altre. El dia era clar, ni una núvol a la vista, el vent bufava de manera pausada i l'aire era fresc i sec. Poc a poc va anar avançant, amb paciència però sense pausa. Sabia que l'ascensció era llarga, ell no tenia pressa. Estava envoltat de natura i vida i allò feia que recobres les ganes de fer qualsevol cosa. Recobrar esperances i perdre pors. Però ell va continuar, sabia que el cim era aprop. Però ell no volia rendir-se, aix...
malutet.blogspot.com
My road to Zion: abril 2007
http://malutet.blogspot.com/2007_04_01_archive.html
My road to Zion. Most sports require only one ball, this one require's two of them. Lunes, 9 de abril de 2007. X-tone, open internacional d'escalada en bloc. Bueno, ens despartem l'endamà, esmorzem bé, i anem cap a l'hermita(el centre d'informacio) ens foten tot el rollo, i a escalar! Molts sectors, moltes vies i molts graus! Simplament impresionant, estavam a 2 metres de les vies i sentiem de primera mà els comentaris que feien Dani Andrada, Dave Graham, Berta Martín etc. Apa, salut gentuza!
ressenyamlavida.blogspot.com
RESSENYA'M LA VIDA: de novembre 2011
http://ressenyamlavida.blogspot.com/2011_11_01_archive.html
Diumenge, 20 de novembre de 2011. S'obre el teló i plou. És innegable; els dies de pluja són dies raros, diferents. Surto de la universitat, em poso els auriculars i noto com em cauen gotes a sobre el cap. Plou. I penso. Avui és diferent però. Avui m'aturo abans d'arribar a casa, em quedo a l'Stop. He quedat amb el TRanki per fer una birra i xerrar una estona. Em fa un truc i em diu que arriba una mica tard. Li dic que no pateixi. Em demano una estrella. I li parlo de la meva por al agafar el cantó afila...
ressenyamlavida.blogspot.com
RESSENYA'M LA VIDA: Dins el feliç món dels que fan veure que són feliços
http://ressenyamlavida.blogspot.com/2011/10/dins-el-felic-mon-dels-que-fan-veure.html
Dijous, 6 d’octubre de 2011. Dins el feliç món dels que fan veure que són feliços. L'altre dia vaig trencar de la rutina universitaria per anar d'excursió a Montserrat, encara millor, em pagaven 70 euros per acompanyar als xavals a qui faig de monitor de menjador a caminar pel Santuari. Com acostumo a ser, vaig pintar-me una història de com anirien les coses, no podia estar més lluny de la realitat. Hay que ver cómo la xupa.". Al arribar el bus ens deixa el pàrquing, allà esmorzem. Això ho dic per fe...
SOCIAL ENGAGEMENT