noveigresmes.blogspot.com
No veig res més!: 06.12
http://noveigresmes.blogspot.com/2012_06_01_archive.html
No veig res més! L'amor no és cec, l'amor és borni. Van estudiar junts fins la secundaria. Anys i anys d'una amistat com cap altra, de tenir-se al costat per a tot, de no ser-hi mai sol, de somriures constants i plors compartits. Quan va arribar el moment de dir-se adéu, ho van fer amb la promesa als llavis de no perdre el contacte, de seguir tenint-se ben a prop tot i que els separaren milers de km. Res no va anar com ho planejaren. Caldrà parlar. Hauré de donar el primer pas! Pensat i escrit per. Quan ...
noveigresmes.blogspot.com
No veig res més!: 03.15
http://noveigresmes.blogspot.com/2015_03_01_archive.html
No veig res més! Tristor infinita Vol. 1. Una estació d'autobusos un diumenge per la vesprada es el lloc més trist del planeta. Tot de gent que es diu adéu, uns plorant, altres somrient, tots esperant que l'autobús encara tarde cinc minuts en eixir. "Vinga, per favor, no em puc creure que ja siguen i mitja". "Sou puntuals quan voleu, eh? I quan menys toca! Es fabulen plans alternatius. "No l'agafes, queda't, per favor.". "Vine-te'n amb mi, marxem junts". Finalment la lluita interna la gua...Visualitza el...
noveigresmes.blogspot.com
No veig res més!: Un salt i un cop.
http://noveigresmes.blogspot.com/2014/11/un-salt-i-un-cop.html
No veig res més! 30 nov. 2014. Un salt i un cop. Un cop sec. Un cop sec i una caiguda. I caus, caus a l’aigua. I sures. T’afones, però tot seguit sures. I et quedes quieta al mig de l’aigua. Aigua al nas, a les orelles, aigua a la boca i als ulls. I l’aigua t’apreta els ulls, oberts, i haurien de picar, haurien de cremar, però no, no hi ha res, no sents res. Et veus els braços, surant per damunt de tu, estirats cap a la superfície. Haurien de moure’s, no? I de sobte estàs fora de l’aigua, i tothom ...
mesparafernalies.blogspot.com
Parafernalies: d’abril 2012
http://mesparafernalies.blogspot.com/2012_04_01_archive.html
Per si no en tenieu prou. més parafernalies! Dimarts, 17 d’abril de 2012. Volen radiants pel cel lluint formosos colors i així aconsegueixen que tothom les vullga assolir. Una vegada resten ja a l’estómac de la seua víctima, els seus colors es barregen deixant la desventurada persona confosa, atordida i sumida en la més profunda incertesa. S. Ón d’allò més inoportuns aquests maquiavèl·lics insectes. Clorolits al principi i incomprensibles en passar el temps. Per què ara? Enllaços a aquest missatge.
mesparafernalies.blogspot.com
Parafernalies: de gener 2011
http://mesparafernalies.blogspot.com/2011_01_01_archive.html
Per si no en tenieu prou. més parafernalies! Dissabte, 1 de gener de 2011. Memòries d'una adolescent ressacosa. Cada 1 de Gener em faig la mateixa pregunta: “ Qui va tindre la rocambolesca idea d’inventar les dinades familiars després d’un dia de farreig? Se’m torba la ment al no trobar resposta, si tinguera a la persona en qüestió davant ara mateixa li diria quatre coses ben dites. Puf, quin mal de panxa, quin mareig.QUINA “GONIA”! Li fas alguna visiteta al senyor Roca però res.l'agonia persisteix.
mesparafernalies.blogspot.com
Parafernalies: La dama de Shallot
http://mesparafernalies.blogspot.com/2013/01/la-dama-de-shallot.html
Per si no en tenieu prou. més parafernalies! Dimarts, 8 de gener de 2013. La dama de Shallot. Y en la oscura extensión río abajo. Como un audaz vidente en trance,. Y al final del día. La amarra soltó, dejándose llevar;. La corriente lejos arrastró. A la Dama de Shalott. Alfred Tennyson, Los idilios del rey. 191;Somos lo que somos o lo que nos gustaría ser? Somos luz que brilla o a la que no dejamos brillar. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Al sur de venus.
mesparafernalies.blogspot.com
Parafernalies: de gener 2015
http://mesparafernalies.blogspot.com/2015_01_01_archive.html
Per si no en tenieu prou. més parafernalies! Diumenge, 18 de gener de 2015. Continuació de l'entrada anterior). Que què pensava, dèiem, no? I una de les grans troballes d’aquest canvi ha estat la retrobada amb allò que tant m’agradava, escriure. Potser d’ara en avant em veieu més per ací. Potser no. Ja us ho anirà contant la tercera Clara o la quarta o vés a saber quina. Enllaços a aquest missatge. Divendres, 16 de gener de 2015. Https:/ www.youtube.com/watch? Enllaços a aquest missatge. Al sur de venus.
mesparafernalies.blogspot.com
Parafernalies: de febrer 2011
http://mesparafernalies.blogspot.com/2011_02_01_archive.html
Per si no en tenieu prou. més parafernalies! Divendres, 18 de febrer de 2011. 7:00 am . Els dos subjectes protagonistes d’aquesta història ixen de la “caixa”, que diuen els francesos (aquests havien jugat un paper important al llarg de la nit, però això és una altra història). Una vegada al carrer, havent-se desfet ja de l’olor. A humanitat i de la forta música que ressonava a l’interior,. Emprenen el camí de retornada a la seua. No, tia, no, segur que hi ha algú mirant. Va, no sigues. Mirant a les dues ...
mesparafernalies.blogspot.com
Parafernalies: d’agost 2011
http://mesparafernalies.blogspot.com/2011_08_01_archive.html
Per si no en tenieu prou. més parafernalies! Diumenge, 14 d’agost de 2011. Una poalà d'aigua fresca. O dos. O tres. Un subjecte a qui anem a anomenar Pocahontas. Eixia una nit de Dissabte de sa casa feliç, sense depilar (total, pa' què? Va vindre a la festa que va succeir el sopar. Un segon subjecte a qui anomenarem Gaspatxo. Com el de Los Fruitis. Amb sentit de l'humor i que estava de conya, doncs a ella no li agrada la compota de tomaca. El cas és que Gaspatxo, ni corto ni perezoso. Li va estar una bon...
mesparafernalies.blogspot.com
Parafernalies: de novembre 2010
http://mesparafernalies.blogspot.com/2010_11_01_archive.html
Per si no en tenieu prou. més parafernalies! Dijous, 18 de novembre de 2010. Peripècies clares, que no obscures. Entra, trau el pa. Merda, com crema! Tira’l al terra. Massa fum, t’ofegues. Tanca les portes. Han passat ja nou hores i encara fa tota la casa olor a socarrat. Sols espere que no es cansen de mi i dels meus despistes molt ràpid (clar està que si algun dia ens entra algun lladre a casa, després d’haver-me deixat la clau posada per fora de la porta, no em quedarà més remei que acceptar...Blusó 2...
